Lo tengo dentro, pero no es tan fácil decirlo sin que parezca ridículo. Me he pasado horas viendo esas páginas web, donde todas esas adolescentes brindan culto a su obsesión. Se autorefuerzan con su dolor. Se autodestruyen.
Combaten sus frustraciones no pensando en nada más que su obsesión. No existeix res més que la voluntat de perdre grams cada día. Cada petit pensament hi està relacionat. Ana, juntes tu i jo fins a la mort, diuen. Adoren, necessiten i odien aquesta vida infernal. Si senten dolor perquè tenen gana, se n'alegren en part, s'estan aprimant. Es tallen, es peguen, per lluitar contra si mateixes, contra la culpabilitat.
Comencen lentament a deixar de menjar fregits i pastissos. Ben mirat, publicitat i revistes en van plenes d'exhortacions semblants, de cossos esbelts irreals. No és més que fer una petita passa més enllà a allò que la nostra cultura competitiva ens demana. Gasten tota la seva força d voluntat en aconseguir que se'ls vegin els ossos.
L'abisme més gran en el qual pots caure és el descontrol. Si no saps quantes calories has menjat, si et deixes portar ni que sigui un cop, et descarriaràs, deixant perdre tot el temps que has aguantat la gana, deixant perdre tots els carrers que has suat corrents. I de cop i volta perdràs tot allò en el que se sustenta la teva existència. Engolint tot allò que trobis, omplint el teu estómac fins a rebentar.
Per això no vols ingerir ni una sola engruna. La tensió en què vius és una agonia molt pitjor que la mort.

___

La carretera era tan hostil, no s'hi veia cap llum, tot semblava un somni, viatjàvem en una barca, a través d'un camí negre que ens feia balancejar a una banda i a l'altra. Bufava un vent sòrdid, la foscor ens envoltava.
^Han mort congelats. El pilot tenia la cara blava. Han mort ofegats, a dintre d'un avió que tenia connectat el pilot automàtic. Cadascú assegut a la seva butaca. La cabina s'ha despressuritzat. El cos triga en adaptar-se a la temperatura. Estem a punt de morir.^
Poc a poc han aparegut llums al voltant de la carretera. La calor es notava, el vent sòrdid quedava enrere. L'estómac s'anava deixant anar.