Tantes coincidències i tants dies lliures amb activitats obligades posen en dubte l'estabilitat del meu sistema nerviós. Tantes preguntes, tants rinxols. Tantes ganes de fer tantes coses i tanta paràlisi. Un contertulià digué: La por no és dolenta, la por en nivells normals, el que és dolent és la por paralitzant.

I perquè allò i perquè això i perquè ara res i perquè de cop es fa de nit i sem acaben les bateries i després de dia i em passaria totes les hores escoltant aquest disc plorant la ràbia que desprèn aquest disc. La impotència.

He trobat la solució però la solució no té gaire interès en mi.